| dc.description |
Estas reflexiones filosóficas harán una breve síntesis de la educación para hacer las paces y la transformación pacífica de los conflictos que venimos trabajando desde hace alrededor de 20 años en nuestro Master Universitario y Doctorado Internacional en Estudios de Paz, Conflictos y Desarrollo de la Universidad Jaume I (Castellón, España). La diversidad y pluralidad de nuestro estudiantado y profesorado, nos ha supuesto una concepción dinámica de las corrientes filosóficas, pedagógicas y de investigación de la paz occidentales, que se han sentido interpeladas por el sufrimiento, las prácticas y las conceptualizaciones de estudiantes y profesorado, principalmente de países empobrecidos. Con estos fundamentos estamos trabajando en un giro epistemológico que supera la dicotomía saber dominante-saberes sometidos, aplicando las teorías críticas, los estudios de postdesarrollo, postcoloniales y la perspectiva de género. Así mismo, todo ello os ha llevado a una interpretación de la transformación de los conflictos en la que la potenciación de las capacidades y el reconocimiento se convierten en ejes fundamentales.<br>Coherents amb les idees expressades en la presentació d'aquest número, aquestes reflexions filosòfiques faran una breu síntesi de l'educació per fer les paus i la transformació pacífica dels conflictes que venim treballant vora 20 anys al nostre Màster Universitari i Doctorat Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament de la Universitat Jaume I (Castelló, Espanya). La diversitat i pluralitat del nostre alumnat i professorat ens ha suposat una concepció dinàmica dels corrents filosòfics, pedagògics i d'investigació de la pau occidentals, que s'han sentit interpel·lats, pel sofriment, les pràctiques i les conceptualitzacions d'alumnat i professorat, principalment de països empobrits. Amb aquest rerefons estem treballant en un gir epistemològic que supera la dicotomia saber dominant-sabers sotmesos, aplicant les teories crítiques, els estudis de postdesenvolupament, postcolonials i la perspectiva de gènere. Així mateix ens ha dut a una interpretació de la transformació dels conflictes en què la potenciació de les capacitats i el reconeixement es converteixen en eixos fonamentals ____________________________________________________ Ces réflexions philosophiques feront une brève synthèse de l'éducation pour la paix et la transformation pacifique des conflits que nous travaillons depuis près de 20 ans dans le master universitaire et le doctorat international en Études de la Paix, des Conflits et du Développement de l'Université Jaume I (Castellón, Espagne). La diversité et la pluralité de nos étudiants et de nos enseignants nous ont imposé une conception dynamique des courants occidentaux philosophiques, pédagogiques et de recherche de la paix, qui ont été interpelés par la souffrance, les pratiques et les conceptualisations d'étudiants et d'enseignants, principalement de pays appauvris. C'est avec ces fondements que nous travaillons de manière épistémologique qui dépasse la dichotomie savoir dominant-savoirs soumis, en appliquant les théories critiques, les études de postdéveloppement, postcoloniales et la perspective de genre. Ainsi, tout cela nous a conduits à une interprétation de la transformation des conflits dans laquelle le renforcement des capacités et la reconnaissance se convertissent en axes fondamentaux<br>These philosophical reflections briefly summarize peace education and the peaceful transformation of conflicts that we have been studying for around twenty years in our International Master and Doctorate in Peace, Conflict and Development Studies at the Universitat Jaume I (Castellón, Spain). The diversity and plurality of our students and teaching staff have led to a dynamic conception of Western trends in philosophy, education and research on peace. The trends have been questioned as a result of the suffering, practices and conceptualizations of students and teaching staff mainly from impoverished countries. On these grounds, we are working on an epistemological shift that goes beyond the dichotomy of dominant and subjugated knowledge, by applying critical theories, post-development and post-colonial studies, and the gender perspective. Taken together, this has led us to an interpretation of conflict transformation in which the central themes are increasing capacities and recognition. |
|