| dc.description |
Aquest article revisa el paper que va exercir la figura d'Aristòtil durant els anys de formació de l'autor (nascut el 1928). Lluny de rebutjar la seva influència en el pensament ontològic i metafísic, Fullat reivindica Aristòtil com a mestre pensador. A més, va gaudir del magisteri de Jaume Bofill, catedràtic de Metafísica de la Universitat de Barcelona, que li féu estimar per sempre més la filosofia aristotèlica, un dels puntals de la cultura occidental. D'aquí que, tant en la vida real com en el pla intel·lectual, hagi establert un diàleg fluid sobre Aristòtil amb el professor Pierre Aubenque, un dels millors especialistes sobre la matèria. Tot aquest procés formatiu i intel·lectual adquireix més relleu quan es considera que amb la postmodernitat (Nietzsche, Heidegger) s'ha proclamat l'oblit de l'ésser i la mort de l'ontologia i, per consegüent, de la metafísica. ____________________________________________________ Cet article révise le rôle que joua la figure d'Aristote pendant les années de formation de l'auteur (né en 1928). Loin de refuser son influence dans la pensée ontologique et métaphysique, Fullat revendique Aristote comme maître à penser. En outre, il profita de l'enseignement de Jaume Bofill (professeur de chaire de Métaphysique à l'Université de Barcelone) qui lui fit aimer pour toujours la philosophie aristotélicienne, un des piliers de la culture occidentale. D'où le fait qu'aussi bien dans la vie réelle que sur le plan intellectuel il ait établi un dialogue fluide sur Aristote avec le professeur Pierre Aubenque, un des meilleurs spécialistes en la matière. Tout ce processus formatif et intellectuel acquiert davantage de relief quand on considère qu'avec la postmodernité (Nietzsche, Heidegger) on a proclamé l'oubli de l'être et la mort de l'ontologie et, par conséquent, de la métaphysique.<br>Este artículo revisa el papel que desempeñó la figura de Aristóteles durante los años de formación del autor (nacido en 1928). Lejos de rechazar su influencia en el pensamiento ontológico y metafísico, Fullat reivindica a Aristóteles como maestro pensador. Además, disfrutó del magisterio de Jaume Bofill (catedrático de Metafísica de la Universidad de Barcelona) que le hizo amar para siempre la filosofía aristotélica, uno de los puntales de la cultura occidental. De ahí que tanto en la vida real como en el plano intelectual haya establecido un diálogo fluido sobre Aristóteles con el profesor Pierre Aubenque, uno de los mejores especialistas sobre la materia. Todo este proceso formativo e intelectual adquiere más relieve cuando se considera que con la postmodernidad (Nietzsche, Heidegger) se ha proclamado el olvido del ser y la muerte de la ontología y, por consiguiente, de la metafísica.<br>This article reviews the role that the figure of Aristotle played during the author's (born in 1928) education. Far from rejecting Aristotle's influence on ontological and metaphysical thought, Fullat defends Aristotle as a master thinker. Fullat was taught by Jaume Bofill (Professor of Metaphysics at the University of Barcelona), who inspired a lifelong love of Aristotelian philosophy, one of the pillars of Western culture. Hence, in real life and on an intellectual level, the author established a fluent dialogue on Aristotle with the lecturer Pierre Aubenque, one of the main authorities on the subject. All of this educational and intellectual process becomes more relevant when we consider that with postmodernity (Nietzsche, Heidegger) came a declaration of the "forgetfulness of being" and the death of ontology and, consequently, of metaphysics. |
|