| dc.description |
L’Educació Rural a Xile ha d’articular-se sota algunes perspectives interpretatives: política, económica, històrico-social i pedagògica. Al llarg de la història es fa evident la manca d’interès que l’escola rural ha tingut per part del govern i de les polítiques del moment. En el segle XIX, la letargia de l’escola rural responia al predomini de l’hisenda entesa com a sistema socio-econòmic i instància de poder polític i social. A mitjans del segle XX els canvis educatius van ser molt importants; en podem destacar els següents: l’ampliació de l’educació bàsica als 8 anys; la creació del nivell mitjà que va incloure la formació tècnico- agrícola, es van enfortir i ampliar les escoles rurals, i se’n van crear de 8 graus amb 3 o més professors en tots les regions del país i es va desenvolupar un ample programa d’alfabetització camperola. En els darrers 10 anys el periode de la democracia post dictadura ha donat mostres de vitalitat; la inversió social en educació ha estat important. Per potenciar de nou els espais camperols s’ha desenvolupat un pla educacional especial, anomenat Programa de Millora de la Qualtiat i l’Equitat de l’Educació Básica Rural.<br>Rural Education in Chile should be articulated considering political, economical, social, historical, and pedagogical perspectives. We can clearly observe that, throughout history, rural schools have suffered from a lack of interest by governments and their policies. In the nineteenth century, the lethargy of rural schools was due to the prominence of ranches in the socioeconomic system and their position of political and social power. Around the middle of the twentieth century, educational changes were significant, especially the following ones: basic education was extended to eight years; the medium level was created, which included technical and agricultural formation; rural schools were extended and enhanced to the point that some schools covering eight years of education with three or more professors were created in all regions; and a wide program of rural alphabetization was developed. In the last ten years of democracy following the dictatorship regime there have been some evidences of improvement, since there has been an important social investment on education. To enhance again the rural areas, a special educational plan has been developed, the Basic Rural Education Quality and Equity Improvement Program.<br>La Educación Rural en Chile debe articularse bajo algunas perspectivas interpretativas: política, económica, histórico-social y pedagógica. A lo largo de la historia se hace patente la falta de interés que la escuela rural ha tenido por parte del gobierno y de la políticas del momento. En el siglo XIX, el letargo de la escuela rural respondía al predominio de la hacienda en cuanto sistema socioeconómico e instancia de poder político y social. A mediados del siglo XX los cambios educativos fueron importantes; podemos destacar los siguientes: se amplió la educación básica a los 8 años, se creó el nivel medio que incluyó la formación técnico-agrícola, se fortalecieron y ampliaron las escuelas rurales, creándose algunas de 8 grados con 3 y más profesores en todas las regiones del país y se desarrolló un amplio programa de alfabetización campesina. En los últimos 10 años el período de la democracia post dictadura ha dado muestras de vitalidad; la inversión social en educación ha sido importante. Para potenciar nuevamente los espacios campesinos se ha desarrollado un plan educacional especial, denominado Programa de Mejoramiento de la Calidad y Equidad de la Educación Básica Rural. |
|