| dc.description |
L’article parteix de tres idees fonamentals: a) la importància de l’oralitat, en l’educació general i en l’educació poètica i artística en concret; b) la necessitat d’educar de forma holística, més enllà de cada disciplina; i c) els forts lligams històrics entre cançó i poesia en l’àmbit de la didàctica. A partir d’aquí, s’aborda la relació entre poesia i música des de quatre dimensions (fenomenològica, comparativa, complementària i integradora) i se n’extreuen implicacions educatives i didàctiques. Des d’aquest plantejament i de cara a facilitar un ús integrat d’ambdues disciplines, l’article planteja un marc comú entre poesia dita en veu alta i música que en faciliti l’anàlisi. Es proposa un esquema amb tres dimensions (recepció sonora, interpretació escènica i creació) que permeti la comprensió de les obres i l’adquisició del sentit crític. Finalment, com a exemple il·lustratiu, es mostra l’aplicació de l’esquema a un poema recitat per Enric Casasses ____________________________________________________ L'article part de trois idées fondamentales: a) l'importance de l'oralité dans l'enseignement en général, et tout particulièrement dans celui de la poésie et de l'art ; b) la nécessité d'enseigner holistiquement, par delà chacune des disciplines ; et c) les liens historiques étroits entre la chanson et la poésie dans le domaine didactique. Nous analysons ensuite quatre dimensions de la relation entre la poésie et la musique (phénoménologique, comparative, complémentaire et d'intégration), afin d'en extraire des conséquences dans la pratique de l'enseignement et de la didactique. Dans cette perspective, et afin de faciliter un usage adapté aux deux disciplines, l'article propose d'établir un cadre unique à la poésie récitée à voix haute et à la musique, pour une analyse plus aisée. Nous proposons un schéma à trois dimensions (réception sonore, interprétation scénique et création) permettant de comprendre les œuvres et d'acquérir un esprit critique. Enfin, pour illustrer notre propos, nous reportons notre schéma à un poème récité par Enric Casasses<br>El artículo parte de tres ideas fundamentales: a) la importancia de la oralidad, en la educación en general y en la educación poética y artística en particular; b) la necesidad de educar de forma holística, más allá de cada disciplina; y c) los fuertes lazos históricos entre canción y poesía en el ámbito de la didáctica. A partir de este punto, se aborda la relación entre poesía y música desde cuatro dimensiones (fenomenológica, comparativa, complementaria e integradora) extrayendo de cada una implicaciones educativas y didácticas. Desde este planteamiento y con el objetivo de facilitar un uso integrado de ambas disciplinas, el artículo presenta un marco común entre poesía dicha en voz alta y música que facilite su análisis. Se propone un esquema con tres dimensiones (recepción sonora, interpretación escénica y creación) que permita la comprensión de las obras y la adquisición del sentido crítico. Finalmente, como ejemplo ilustrativo, se muestra la aplicación del esquema un poema recitado por Enric Casasses<br>Three fundamental ideas are the starting point of this article: a) the importance in education, especially poetic and artistic education, of oral tradition; b) the need of educating in a holistic way, beyond each specific subject; and c) the strong historical ties between singing and poetry within the field of teaching. From here, the connection between poetry and music is approached from four dimensions (phenomenological, comparative, complementary and integrative), and educational and didactic implications are drawn. Based on this approach, and as a way to facilitate the integrated use of the two disciplines, for poetry read aloud and music, the article puts forward a common frame that will ease further analysis. A diagram with three dimensions (sound recep-tion, stage performance and production) that allows the understanding of the works and the acquisition of critical thinking is proposed. Finally, the application of the diagram to a poem recited by Enric Casasses is shown as an illustrative example |
|