| dc.description |
L’article tracta, des de una perspectiva crítica, del nou grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, dissenyat en el marc de la profunda i controvertida reestructuració de l’oferta universitària que ha suposat l’anomenat «procés Bolonya» (Espai Europeu d'Educació Superior). Després d’unes pàgines introductòries que posen de manifest diverses exclusions sorprenents en el nou grau, es tracta d’explicar perquè, previsiblement, s’agreujarà la tendència a que aquest títol es nodreixi, molt majoritàriament, d’alumnes d’enèsima opció; es qüestionen també -per inversemblants– les sortides professionals que s’adjudiquen al grau, i –en aquest cas, per contradictòria- la seva fonamentació epistemològica. Finalment, s’analitzen alguns aspectes del procés d’elaboració i contingut resultant del pla d’estudis: la perversió corporativista i la voluntat autàrquica o endogàmica, entre d’altres. Es tracta d’una crítica al grau de Pedagogia i no a la Pedagogia mateixa: precisament la tesi de l’article és que aquest grau el que aconsegueix és degradar la pròpia Pedagogia en convertir-la, de fet, en una oferta professionalment i epistemològicament residual. _____________________________________________ L’article traite, dans une perspective critique, du nouveau cycle d’étude de pédagogie de l’Université de Barcelone, conçut dans le cadre de la restructuration, profonde et contestée, de l’offre universitaire qu’a supposé ce qu’il est convenu d’appeler le processus de Bologne (Espace européen d’Enseignement supérieur). Après quelques pages d’introduction dans lesquelles sont mises en évidence diverses exclusions surprenantes dans le nouveau programme, l’article a pour but d’expliquer pourquoi s’aggravera, de manière prévisible, la tendance selon laquelle ce diplôme se nourrira, très majoritairement, d’élèves d’une énième option. Il questionne aussi -parce qu’invraisemblables– les débouchés professionnels qui sont adjudiqués au programme et –dans ce cas, parce que contradictoire– son fondement épistémologique. Finalement, il analyse certains aspects du processus d’élaboration et du contenu résultant du plan d’études : la perversion corporatiste et la volonté autarcique ou endogamique, entre autres. Il s’agit d’une critique de ce programme de pédagogie et non de la pédagogie en elle-même : précisément, la thèse de l’article est que la conséquence de ce programme sera la dégradation de la pédagogie elle-même et qu’il en fera, de fait, une offre professionnellement et épistémologiquement résiduelle.<br>From a critical perspective, this paper discusses the new University of Barcelona Bachelor’s Degree in Education, which was designed in the framework of the major and controversial reorganisation of university offerings brought about by the “Bologna Process” (European Higher Education Area). After some introductory pages in which we illustrate various areas that have surprisingly been excluded from the new bachelor’s degree, we explain why we expect that this degree will increasingly be taken by students as a last option. We also suggest that the occupational openings that are attributed to the degree are implausible and that its epistemological basis is contradictory. Finally, we analise some aspects of the process of drawing up the degree and the resulting contents of the syllabus: corruption by the corporate sector, and autocratic or endogamic intentions, among others. This is a critique of the bachelor’s degree in education and not of the subject of education itself. In fact, the thesis of the paper is that this degree diminishes Education itself as it turns it into an offering that is both professionally and epistemologically residual.<br>El artículo aborda, desde una perspectiva crítica, el nuevo grado de Pedagogía de la Universidad de Barcelona, diseñado en el marco de la profunda y controvertida reestructuración de la oferta universitaria que ha supuesto el llamado «proceso Bolonia» (Espacio Europeo de Educación Superior). Después de unas páginas introductorias en que se ponen de manifiesto diversas exclusiones sorprendentes en el nuevo grado, pretende explicar porque, previsiblemente, se agravará la tendencia a que este título se alimente, mayoritariamente, de alumnos de enésima opción; se cuestionan también –por inverosímiles– las salidas pofesionales que se ajudican al grado, y por contradictoria su fundamentación epistemológica. Finalmente, se analizan algunos aspectos del proceso de elaboración y contenido resultante del plan de estudios: la perversión corporativista y la voluntad autárquica o endogámica, entre otros. Se trata de una crítica al grado de Pedagogía y no a la Pedagogía: precisamente la tesis del artículo es que lo que este grado conseguirá será degradar la propia Pedagogía al convertirla, de hecho, en una oferta profesionalmente y epistemológicamente residual. |
|