| dc.description |
Les actuacions i precedents relacionats amb el que després, ja a partir dels anys seixanta, s’anomenarà com la ‘normalització’ tenen en allò que va posar en marxa Frederic Godàs, en la seva curta (1936-1938) però fructífera acció com a Director del ‘Grup Benèfic’ de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), un dels seus més importants antecedents. La seva acció, dirigida a evitar els processos de ‘segregació’, a oferir ‘una formació professional’ que potenciés l’autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, el seu ‘respecte per la capacitat d’autoorganització’ dels nois i noies (desenvolupant una de les experiències més interessants de l’època: les repúbliques infantils) o l’aplicació a aquest àmbit de les propostes de Freinet, així ho corroboren. Llàstima que la Guerra Civil trunqués aquesta i tantes altres experiències tan prometedores. _____________________________________________ Les rôles et précédents liés à ce qui plus tard, dès les années soixante, sera nommé “normalisation” comportent ce qui fût mis en place par Frederic Godàs, dans sa courte (1936-1938) mais fructifère action en tant que Directeur du “Grup Benèfic” de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona – JPIB (Conseil pour la Protection de l’Enfance de Barcelone), un des ses antécédents les plus importants. Son action, dirigée à éviter les processus de “ségrégation”, à offrir “une formation professionnelle” qui renforce l’autonomie personnelle et sociale des garçons et filles accueillis à l’institution qu’il dirigeait, au “respect de la capacité d’autoorganisation” de ceux-ci (développant une des expériences les plus intéressantes de l’époque: les républiques infantiles) ou l’application à ce milieu des propositions de Freinet, ainsi la corroborent. Quel dommage que la guerre civile ait tronqué celle-ci et tant d’autres expériences si prometteuses.<br>The performances and precedents related with what afterwards, already to the years sixty, will call how the “normalization” have in what put into motion Frederic Godàs, in his short (1936-1938) but fruitful action as a Director of the “Group Benefits” of the “Junta de Protecció a la Infància de Barcelona” (JPIB) (“Barcelona Council for Childhood Protection), one of his more important antecedents. His action, headed to avoid the processes of “segregation”, to offer “a professional training” that promote the personal and social autonomy of the boys and girls received to the institution that directed, his “respect for the capacity of ability to self” them (developing one of the most interesting experiences of the period: the childish republics) or the application to this field of the proposals of Freinet, corroborate it. Pity that the civil war truncatedtthis and so many other as promising experiences.<br>Las actuaciones y precedentes relacionados con lo que después, ya a partir de los años sesenta, se conocerá como la «normalización», tienen en aquello que puso en marcha Frederic Godàs, en su corta (1936-1938) pero fructífera acción como Director del «Grupo Benéfico» de la Junta de Protección a la Infancia de Barcelona (JPIB), uno de sus más importantes antecedentes. Su acción, dirigida a evitar los procesos de «segregación», a ofrecer «una formación profesional» que potenciase la autonomía personal y social de los niños y niñas acogidos en la institución que dirigía, su «respeto por su capacidad de auto-organización» (desarrollando una de les experiencias más interesantes de la época: las repúblicas infantiles) o la aplicación en este ámbito de las propuestas de Freinet, así lo corroboran. Lástima que la guerra civil truncara ésta y tantas otras experiencias tan prometedoras. |
|