La imatge fotogràfica permet materialitzar la representació dels esdeveniments i també ennuvolar la realitat de les proves realitzades. Per aquest motiu, és important aprendre a analitzar profundament les imatges ofertes en la societat mediatitzada, ja que no tenen significats neutres. Aquest article posa la mirada en la possibilitat de realització d’un treball pedagògic crític sobre autoimatge a partir de l’anàlisi de fotografies que expliquen la història de dones immigrades brasileres a Barcelona, que van formar part de la tesi de doctorat Fotografies que revelen imatges de la immigració: pertinença i gènere com a feix d’identitats. Aquestes dones construeixen imatges d’elles mateixes i de la llar on estan vivint i les envien al seu país d’origen. Quan ho fan, conceben identitats recolzades en la legitimitat de la fotografia com una forma de resistència que subverteix les modalitats de poder dels grans mitjans de comunicació. ______________________________________________ L’image photographique permet de matérialiser la représentation des événements ainsi que de couvrir la réalité des épreuves réalisées. C’est la raison pour laquelle il est important d’apprendre à analyser en profondeur les images offertes à la société médiatisée, car elles ne sont pas neutres. Cet article pose son regard sur la possibilité de réaliser un travail pédagogique critique sur l’image de soi à partir de l’analyse de photographies qui contiennent l’histoire de femmes brésiliennes immigrées à Barcelone. Ces images font partie de la thèse de doctorat Photographies qui révèlent des images de l’immigration : pertinence et perspective féministe en tant que faisceau d’identités. Ces femmes construisent des images d’elles-mêmes et du lieu où elles vivent, et elles les envoient dans leur pays d’origine. Quand elles le font, elles conçoivent des identités qui s’appuient sur la légitimité de la photographie comme forme de résistance qui subvertit les modalités de pouvoir des grands moyens de communication.<br>Photographic images allow the materialization of the representation of events, and can also cloud reality. Therefore, it becomes essential to learn to analyse the images offered by a mediatized society, as they are not neutral. This paper reflects on the possibilities for carrying out critical pedagogical work on self-image from an analysis of photographs that tell the story of Brazilian immigrant women in Barcelona. These images were part of the PhD thesis Photographs that reveal images of immigration: belonging and gender as an identity set. The women created images of themselves and of their new homes and sent them to their native country. In doing so, they conceived identities supported by the legitimacy of photography as a tool of resistance that subverts the forms of power of the media.<br>La imagen fotográfica permite materializar la representación de los acontecimientos al mismo tiempo que permite nublar la realidad de los intentos. Por eso, se vuelve importante aprender a analizar profundamente las imágenes que son ofrecidas en la sociedad mediatizada, pues no tienen significados neutros. Este artículo vislumbra la posibilidad de realización de un trabajo pedagógico crítico sobre auto-imagen a partir del análisis de fotografías que cuentan la historia de mujeres inmigrantes brasileñas en Barcelona, que hicieron parte de la tesis de doctorado “Fotografías que revelan imágenes de la inmigración: pertenencia y género como haz de identidades”. Esas mujeres construyen imágenes de sí mismas y del hogar donde están viviendo y las envían a su país de nacimiento. Al hacer eso, conciben identidades apoyadas por la legitimidad de la fotografía como una forma de resistencia que subvierte las modalidades de poder de los grandes medios de comunicación.