En aquest treball es descriuen i analitzen els usos del marc social de referència i del marc específic de referència com a mecanismes semiòtics que apareixen en el discurs dels participants en la interacció. Aquests mecanismes acompleixen funcions relacionades amb l’establiment inicial d’un corpus de significats compartits, la seva ampliació, i la resolució d’incomprensions i malentesos. En concret, l’estudi d’aquests mecanismes implica la comprensió de com l’ús d’experiències que suposadament són compartides entre els participants en la interacció intervé en el servei de la construcció d’esferes cada cop més amples d’intersubjectivitat. Els conceptes proposats per a referir-nos al corpus de coneixements suposadament compartits, recurs en el marc social de referència i recurs al marc específic de referència, provenen de diferents estudis (Pla, 1989; Coll et al. 1992, 1995, 1996) dirigits a la seva delimitació conceptual i empírica. En aquest treball s’il·lustren aquests mecanismes semiòtics mitjançant els resultats d’una investigació sobre influència educativa en la interacció entre mare i fill. Aquests resultats s’inscriuen en un projecte d’investigació més ampli dirigit a l’estudi dels mecanismes d’influència educativa en diferents situacions educatives (escolars i no escolars) que, prenent la concepció constructivista com a marc teòric de referència, ha permès l’elaboració d’un model d’anàlisi de la interactivitat (Coll et alt. 1992, 1995).<br>This paper describes and analyzes the uses of the social reference framework and of the specific reference framework as semiotic mechanisms that appear in the interaction participants’ discourse. The mechanisms have different functions related to the initial establishment of a shared meaning corpus, its widening and the solving of misunderstandings. Especially, the study of these mechanisms implies understanding how the use of experiences that supposedly are shared by interaction participants takes part in the construction of ever wider spheres of intersubjectivity. The proposed concepts to refer to the supposedly shared knowledge corpus, resource in the social reference framework and resource in the specific reference framework are taken from different studies (Pla, 1989; Coll et al. 1992, 1995, 1996) targeted at its conceptual and empirical delimitation. This study shows these semiotic mechanisms by the use of the results of an investigation on the educational influence in the interaction between mother and son. These results are part of an wider investigation project aimed at the study of the educational influence mechanisms in different educational situations (in and out of the school) which, considering the constructivist conception as the theoretical reference framework, has enabled the creation of an interactivity analysis model (Coll et al. 1992, 1995).<br>En este trabajo se describen y analizan los usos del marco social de referencia y del marco específico de referencia como mecanismos semióticos que aparecen en el discurso de los participantes en la interacción. Estos mecanismos cumplen funciones relacionadas con el establecimiento inicial de un corpus de significados compartidos, su ampliación, y la resolución de incomprensiones y malentendidos. En concreto, el estudio de estos mecanismos implica la comprensión de como el uso de experiencias que supuestamente son compartidas entre los participantes en la interacción interviene en el servicio de la construcción de esferas cada vez más amplias de intersubjetividad. Los conceptos propuestos para referirnos al corpus de conocimientos supuestamente compartidos, recurso en el marco social de referencia y recurso al marco específico de referencia, provienen de diferentes estudios (Pla, 1989; Coll et al. 1992, 1995, 1996) dirigidos a su delimitación conceptual y empírica. En este trabajo se ilustran estos mecanismos semióticos mediante los resultados de una investigación sobre influencia educativa en la interacción entre madre e hijo. Estos resultados se inscriben en un proyecto de investigación más amplio dirigido al estudio de los mecanismos de influencia educativa en diferentes situaciones educativas (escolares y no escolares) que, tomando la concepción constructivista como marco teórico de referencia, ha permitido la elaboración de un modelo de análisis de la interactividad (Coll et alt. 1992, 1995).