L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre les aportacions teòriques i estudis empírics més rellevants en el panorama internacional que relacionen l’èxit educatiu dels estudiants de classes i/o grups desafavorits amb l’ús adequat dels temps educatius que van més enllà de l’horari escolar. Concretament dels temps (i per extensió també dels espais, projectes i actuacions) desenvolupats per la institució escolar pública, per les famílies, per les organitzacions de la societat civil o per l’Administració en general sempre i quan tinguin una intenció educativa explícita i manifesta. També es farà èmfasi especial a l’hora de destacar quin tipus de relacions es produeixen entre aquestes esferes i quins agents les promouen. esmentarem algunes qüestions que formen part del debat actual, però tenim interès a centrar-nos tant en les responsabilitats familiars i escolars com en les dinàmiques de capital social que afecten l’èxit educatiu i que tenen per objectiu crear un projecte educatiu comú (o altament compartit) que va més enllà de l’horari escolar. _____________________________________________ L’objectif de cet article est de réfléchir sur les contributions théoriques ainsi que les études empiriques les plus importantes dans le panorama international qui mettent en rapport le succès éducatif des élèves de classes et/ou les groupes défavorisés avec l’usage adéquat des temps éducatifs qui vont bien au-delà de l’horaire scolaire ; plus concrètement, des temps (et par extension aussi des espaces, des projets et des interventions) développés par l’institution scolaire publique, par les familles, par les organisations de la société civile ou par l’administration en général dans tous les cas où ils ont une intention éducative explicite et manifeste. Il met aussi l’accent sur le type de relations qui se tissent entre ces différentes sphères et sur les agents qui les promeuvent. Nous mentionnons en outre quelques questions qui font partie du débat actuel, mais nous avons choisi de nous centrer aussi bien sur les responsabilités des familles et de l’école que sur les dynamiques de capital social qui affectent la réussite éducative et qui ont pour objectif de créer un projet éducatif commun (ou largement partagé) qui va bien au-delà de l’horaire scolaire.<br>This paper considers the most relevant theoretical and empirical studies at international level that relate the educational success of students in disadvantaged classes and/or groups with the appropriate use of time for education outside of school hours. Specifically, we focus on the time (and, by extension, the spaces, projects and activities) that is dedicated to explicit and clear educational objectives by state schools, families, civil society organizations or the government in general. In addition, we highlight the kinds of relationships that form between these different spheres and the agents that promote them. We mention some issues that are part of the current debate. However, our main focus is family and school responsibilities and the dynamics of social capital that influence educational success and whose goal is to create a joint educational project (or one that is largely shared) that goes beyond school hours.<br>El objetivo de este artículo es indagar las aportaciones teóricas y estudios empíricos internacionalmente más relevantes que relacionan el éxito educativo de los estudiantes de clases y/o grupos desfavorecidos con el uso «adecuado» de los tiempos educativos que van más allá del horario escolar. Concretamente los tiempos (y por extensión también los espacios, proyectos y actuaciones) desarrollados por la institución escolar pública, por las familias, por las organizaciones de la sociedad civil o por la Administración en general siempre y cuando tengan una intención educativa explícita y manifiesta. También se hará énfasis especial a la hora de destacar qué tipo de relaciones se producen entre estas esferas y qué agentes las promueven. Mencionaremos algunas cuestiones que forman parte del debate actual, pero tenemos interés en centrarnos tanto en las responsabilidades familiares y escolares como en las dinámicas de capital social que afectan el éxito educativo y que tienen por objetivo crear un proyecto educativo común (o altamente compartido) que va más allá del horario escolar.