Si l’anarquisme com a idea política o social pot no ser compartida, com a pràctica moral, i especialment en tant que proposta pedagògica, atresora elements ben positius. Si això és cert en el context del temps històric en què les realitzacions llibertàries assoliren una realitat social ben pregona, avui també poden tenir sentit en el moment de debilitat cívica en què vivim. En aquest article s’analitzen les característiques de l’educació llibertària i les singularitats de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, alhora que es destaquen les escoles racionalistes més importants fins l’actualitat. _____________________________________________ Si l’anarchisme comme idée politique ou sociale peut ne pas être partagé, en tant que pratique morale, et tout spécialement en tant que proposition pédagogique, il renferme des éléments tout à fait positifs. Si cela est certain dans le contexte du temps historique dans lequel les réalisations libertaires atteignent une réalité sociale bien profonde, elles peuvent aussi avoir du sens de nos jours au moment de débilité civique dans lequel nous vivons. Cet article analyse les caractéristiques de l’éducation libertaire ainsi que les singularités de l’École moderne de Ferrer i Guàrdia, en même temps qu’il distingue les écoles rationalistes les plus importantes jusqu’à nos jours.<br>Although anarchism as a political or social idea may be rejected, as a moral practice it includes some highly positive aspects, particularly with regard to educational proposals. This was true during the historical period in which libertarian activities became a significant social reality. It may also be relevant today, in the time of civic weakness in which we live. In this paper, we examine the characteristics of libertarian education and of Ferrer i Guàrdia’s Escola Moderna (Modern School), and highlight the most significant rationalist schools that have been established to date.<br>Si el anarquismo como idea política o social puede ser no compartida, como práctica moral, y especialmente como propuesta pedagógica, atesora elementos positivos. Si esto es cierto en el contexto del tiempo histórico en que las realizaciones libertarias alcanzaron una realidad social manifiesta, hoy también pueden tener sentido habida cuenta el momento de debilidad cívica en que vivimos. En este artículo se analizan las características de la educación libertaria y las singularidades de la Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia, a la vez que se destacan las escuelas racionalistas más importantes hasta la actualidad.