Amb les tecnologies digitals, les imatges han canviat d'estatus: són col·lectives, actives, interactives, úniques, situades (dependents del context espai i temporal), impossibles de registrar, seguir o detectar. Possiblement, aquest canvi no sigui només funcional sinó també ontològic: les imatges ja no són imatges. Les noves generacions, anomenades bit o zapping, no «veuen» imatges sinó que interactuen amb realitats. La imatge ja no és la rèplica visual d'alguna cosa en si mateixa. L'article reflexiona sobre aquest nou estatus del que és visual i sobre la cultura i la comunitat que es construeix com a conseqüència, les quals el sistema educatiu ha d'ajudar a modelar. __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Avec les technologies digitales, les images ont changé de statut: elles sont collectives, actives, interactives, uniques, situées (dépendant du contexte spatial et temporel), iimpossibles à enregistrer, à suivre ou à détecter. Ce changement n'est peut-être pas seulement fonctionnel mais aussi ontologique: les images ne sont déjà plus que des images. Les nouvelles générations, appelées bit ou zapping, ne {voient} pas des images sinon qu'elles interagissent avec des réalités. L'image n'est déja plus la réplique visuelle de quelque chose sinon qu'elle est une chose en elle-même. L'article réfléchit quant à ce nouveau statut de ce qui est visuels ainsi qu'au rapport entre la culture et la communauté qui se construit comme conséquence, et que système éducatif doit aider à modeler.<br>With digital technologies, the very nature of images has changed: they are collective, active, interactive, unique, situated (depending on the contexts of space and time), and impossible to copyright, trace or verify. The change may be not only functional but also ontological: images are no longer images. Today's internet-surfing generation does not "see" images but rather interacts with realities. The image is not a visual copy of anything but rather stands as a thing in its own right. The article considers the new nature of what is visual and on the culture and community being built as a result, a culture and community that the educational system needs to help shape.<br>Con las tecnologías digitales, las imágenes han cambiado de estatus: son colectivas, activas, interactivas, únicas, situadas (dependientes del contexto espaciotemporal), imposibles de registrar, seguir o detectar. Posiblemente, este cambio no sea tan solo funcional sino también ontológico: las imágenes ya no son imágenes. Las nuevas generaciones, llamadas «bit» o «zapping», no «ven» imágenes sino que interactúan con realidades. La imagen ya no es la réplica visual de algo sino que es una cosa en sí misma. El artículo reflexiona sobre este nuevo estatus de lo que es visual y sobre la cultura y la comunidad que se construye como consecuencia, que el sistema educativo tiene que ayudar a modelar.