L'article exposa la primera part d'una investigació de dos anys i mig de durada, subvencionada per l'Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials), sobre la migració femenina a l'estat espanyol, centrada en les comunitats marroquines i dominicanes. L'objectiu que es pretenia era conèixer els processos migratoris d'aquestes dones, comprendre'ls, identificar canvis i pèrdues i aixecar barreres, formulant propostes realistes que contribuïssin a suavitzar els futurs processos migratoris d'altres dones. La metodologia seguida, de caràcter qualitatiu, combina la consulta d'informació amb un treball d'enquesta en el qual es va entrevistar a sis dones d'aquestes dues comunitats, considerades com «informants clau o expertes», atès el seu temps de permanència a la societat d'acollida, la reflexió realitzada sobre la seva pròpia experiència vital i la seva labor i participació en associacions, centres o organitzacions de la societat d'acollida que treballen per facilitar l'experiència de la migració. Els límits i les oportunitats dins de la societat d'acollida, el canvi en els espais de relació i les pràctiques solidàries que estableixen, juntament amb les propostes que realitzen les mateixes protagonistes, són alguns dels principals resultats d'aquesta investigació. ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ L’article expose la première partie d’une recherche subventionnée par l’Institut de la Femme (Ministère du Travail et des Affaires Sociales), sur la migration féminine en Espagne, centrée sur les communautés marocaine et dominicaine. L’objectif était de découvrir les processus migratoires de ces femmes, les comprendre, identifier les changements et les pertes, et lever des barrières, en formulant des propositions réalistes devant contribuer à assouplir les futurs processus migratoires d’autres femmes. La méthodologie, de caractère qualitatif, combine la consultation d’information avec un travail d’enquête dans lequel ont été interrogées six femmes de ces deux communautés, considérées comme « informatrices-clés ou expertes », étant donné leur temps de séjour dans la société d’accueil, la réflexion réalisée quant à leur propre expérience vitale et leur travail ainsi que leur participation à des associations, des centres ou des organisations de la société d’accueil qui travaillent pour faciliter l’expérience de la migration. Les limites et les opportunités de la société d’accueil, les modifications dans les espaces de relation et les pratiques solidaires qui sont mises en place, conjointement aux propositions qu’effectuent les protagonistes elles-mêmes, sont quelques-uns des principaux résultats de cette recherche.<br>The article sets forth the first part of a two-and-one-half year study, subsidised by the Woman’s Institute (Ministry for Work and Social Affairs), on female migration in the Spain, focused on the Moroccan and Dominican communities. The aim was to identify the migratory processes of these women, understand them, identify changes and losses and lift barriers, in order to formulate realistic proposals that would contribute to easing future migratory processes of other women. The qualitative methodology combines information consulting with a questionnaire conducted with six women from the two communities, regarded as “key or expert informants”, given their length of stay in the host society and their feedback on their experience as well as their participation in social integration associations, centres and organisations that work to assist the experience of migration. The limits and opportunities of the host society, the change in their relational spaces and the supportive practices that are established, together with the proposals that the protagonists themselves put forward, make up the principal findings of this research.<br>El artículo expone la primera parte de una investigación de dos años y medio, subvencionada por el Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales), sobre la migración femenina en el estado español, centrada en las comunidades marroquíes y dominicanas. El objetivo era conocer los procesos migratorios de estas mujeres, comprenderlos, identificar cambios y pérdidas y levantar barreras, formulando propuestas realistas para suavizar los futuros procesos migratorios de otras mujeres. La metodología, de carácter cualitativo, combina la consulta de información con un trabajo de encuesta en el que se entrevistaron a seis mujeres de estas dos comunidades, consideradas como «informantes clave o expertas», dado su tiempo de permanencia en la sociedad de acogida, la reflexión acerca de su propia experiencia vital, y su participación en asociaciones, centros u organizaciones de la sociedad de acogida que trabajan para facilitar la experiencia de la migración. Los límites y oportunidades de esta sociedad, el cambio en los espacios de relación y las prácticas solidarias que establecen, junto con las propuestas de las protagonistas, son algunos de los principales resultados de esta investigación.