Les tecnologies de la informació, la comunicació i la imatge conformen la infraestructura i dimensió estructural de la cibercultura, entesa com un nou escenari de pràctiques socials, de relacions de poder, de xarxes tecnosocials d'interacció i coordinació d'accions, d'organització, pero també de mercat unificador d'informació, de coneixements i de sensibilitats. Aquest text proposa fer una anàlisi del capitalisme contemporani com a model de producció dominant que troba el principal recurs productiu en les qualitats comunicatives i cognoscitives d'humans i màquines, això és, en la seva capacitat de processar símbols. Considerem que aquesta condició desafia, d'una banda, el concepte de cultura i les maneres de produir-la, de socialitzar-la i d'apropiar-se'n per a la integració als processos de valorització econòmica, i d'altra, planteja la necessitat de crear altres marcs conceptuals, noves metàfores per comprendre l'actual escenari conflictiu i complex on perviuen i s'inclouen diferents modes de producció, temps culturals i socials sobre fenòmens i canvis de diversa índole social, política, ontològica i estètica, que tenen fortes implicacions en les maneres com avui es construeixen les subjectivitats, les pràctiques socials, l'educació i les ciutadanies en la cibercultura. __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Les technologies de l'information, de la communication et de l'image constituent l'infrastructure et la dimension structurelle de la cyberculture, entendue comme nouveau scénario de pratiques sociales, de relations de pouvoir, de réseaux techno-sociaux d'interaction, de coordination d'actions, d'organisation, mais aussi de marché unificateur d'information, de connaissances et de sensibilités. On propose ici de faire une analyse du capitalisme contemporain en tant que modèle de production dominant qui a sa principale ressource productive dans les qualités communicatives et cognitives des êtres humains et des machines: dans leur capacité à traiter les symboles. D'une part, cette condition met en cause le concept de culture et ses modes de production, de socialisation et d'appropriation par son intégration aux processus de mise en valeur économique et, d'autre part, elle nous impose la nécessité de créer d'autres cadres conceptuels ainsi que de nouvelles métaphores pour comprendre le scénario conflictuel et complexe actuel dans lequel survivent et se chevauchent différents modes de production, et de temps culturels et sociaux par rapport aux phénomènes et aux changements de divers types qui se produisent dans les domaines social, politique, ontologique et esthétique, et qui ont, en dernière instance, de fortes implications dans les modes dans lesquels se construisent dans la cyberculture les subjectivités, les practiques sociales, l'éducation et les citoyennetés.<br>The technologies used for information, communication and images serve as the infrastructure and structural dimension of cyberculture, which is seen as the new setting for social practices, power relations and the technosocial networks of interaction and coordinated action and organisation. At the same time, cyberculture is viewed as a unifying marketplace of information, knowledge and sensibilities. We offer an analysis of contemporary capitalism as the predominant model of production, locating its main productive resource in the communicative and cognitive qualities of human beings and machines, i.e. in their ability to process symbols. On the one hand, the work goes into how this situation is challenging the concept of culture and our ways of producing, socialising and appropriating it for use in the creation of economic value. On the other hand, it looks at the need to create new conceptual frameworks and fresh metaphors to capture the current scenario and its conflicts and complexities. At present, a variety of modes of production and differing cultural and social times survive and overlap, reflecting changes of a social, political, ontological and aesthetic nature. Ultimately, they will have strong implications for the ways in which subjectivity, social practices, education and citizenship are being constructed in cyberculture.<br>Las tecnologías de la información, la comunicación y la imagen son la infraestructura y dimensión estructural de la cibercultura, entendida como un nuevo escenario de prácticas sociales, relaciones de poder, de redes tecnosociales de interacción y coordinación de acciones, de organización, pero también de mercado unificador de información, conocimientos y sensibilidades. Se propone aquí hacer un análisis del capitalismo contemporáneo como modelo de producción dominante que tiene su principal recurso productivo en las cualidades comunicativas y cognoscitivas de humanos y máquinas: en su capacidad de procesamiento de símbolos. Tal condición está desafiando el concepto de cultura y sus modos de producirla, socializarla y apropiarla por su integración a los procesos de valorización económica; pero también nos está planteando la necesidad de crear otros marcos conceptuales, nuevas metáforas para comprender el actual escenario conflictivo y complejo donde perviven y se traslapan diferentes modos de producción, tiempos culturales y sociales, en relación con fenómenos y cambios de diversa índole social, política, ontológica y estética, que al cabo tienen fuertes implicaciones en los modos en que se construyen las subjetividades, las prácticas sociales, la educación y las ciudadanías en la cibercultura.