En el present article analitzem les possibilitats de repensar el cos de les persones immigrants des de la mirada dels estudis postcolonials. En un context en què les identitats es difonen, les adminitracions gestionen determinades decisions sobre els cossos i els seus cobriments, la pedagogia pot agermanar-se amb el discurs del mestissatge. Ja no existeix la intencionalitat de la puresa, i ara els cossos i els seus subjectes es construeixen a partir de les noves realitats. Tot plegat ens mena a donar compte d'algunes pràctiques (que nosaltres situem sota l'epígraf de paiodoteologia del cos) que no fan més que posar en evidència que la pedagogia no pot deixar de banda els cossos dels subjectes educands. _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Dans le présent article, nous analysons les possibilités de repenser le corps des immigrés dans la perspective des études postcoloniales. Dans un contexte dans lequel les identités se diffusent et où les administrations gèrent certaines décisions sur les corps et leurs vêtements, la pédagogie peut se conjuguer avec le discours du métissage. Il n’y a plus d’intentionnalité de la pureté, et les corps de même que leurs sujets se construisent maintenant à partir des nouvelles réalités. Tout cela nous conduit à rendre compte de certaines pratiques (que nous situons sous l’épigraphe de paidothéologie du corps), qui ne font pas davantage que mettre en évidence le fait que la pédagogie ne peut pas laisser de côté les corps des sujets en cours d’éducation.<br>This article analyses the possibilities of rethinking the body of immigrants from the perspective of postcolonial studies. In a context within which identities are propagated, and governments impose rules on bodies and attire, pedagogy can be combined with discussion around mestization. There is no longer any intentional purity, and now bodies and their subjects are established according to new realities. All this sheds light on certain practices (that we classify under the heading of bodily paidotheology), which makes it even clearer that pedagogy cannot sideline the bodies of the subjects that are being educated.<br>En el presente artículo analizamos las posibilidades de repensar el cuerpo de las personas inmigrantes desde la mirada de los estudios poscoloniales. En un contexto en que las identidades se difunden, y las administraciones gestionan determinadas decisiones sobre los cuerpos y sus vestimentas, la pedagogía puede hermanarse con el discurso del mestizaje. Ya no existe la intencionalidad de la pureza, y ahora los cuerpos y sus sujetos se construyen a partir de las nuevas realidades. Todo ello nos conduce a dar cuenta de algunas prácticas (que nosotros situamos bajo el epígrafe de paidoteología del cuerpo), que no hacen más que poner en evidencia que la pedagogía no puede dejar de lado los cuerpos de los sujetos educandos.