L’objectiu d’aquest article està centrat fonamentalment en els aspectes més problemàtics que va patir la universitat francesa durant el procés de Reforma que el govern del general Charles De Gaulle es va veure obligat a posar en marxa pels esdeveniments de maig de 1968. Però la «revolta dels estudiants» va estar condicionada des de molt abans per un sistema educatiu les estructures del qual estaven en total decadència. La Llei d’Orientació aprovada aquell mateix any ni va solucionar els conflictes que feia anys arrossegava la universitat ni va subministrar a la comunitat educativa un projecte de futur amb garanties de llibertat acadèmica. Els exemples de dues universitats com la de Nanterre, nucli central de la revolta, i la de Vincennes, un projecte educatiu fracassat de la França post-revolucionària, són la mostra de la dificultat que tota reforma universitària comporta més enllà de les urgències que històricament la fan necessària. _____________________________________________ Cet article est centré pour l’essentiel sur les aspects les plus problématiques dont a souffert l’Université française durant le processus de réforme que le gouvernement du général de Gaulle s’est vu obligé de mettre en oeuvre après les événements de mai 68. Mais, la « révolte des étudiants » avait été conditionnée depuis bien longtemps par un système éducatif dont les structures étaient en profonde décadence. La Loi d’Orientation approuvée cette même année n’a pas apporté de solution aux conflits que l’Université traînait depuis des années, pas davantage qu’elle n’a fourni à la communauté éducative un projet d’avenir présentant des garanties de liberté académique. Les exemples de deux universités, Nanterre, noyau central de la révolte, et Vincennes, projet éducatif avorté de la France « post-révolutionnaire », sont la preuve de la difficulté que toute réforme universitaire comporte bien au-delà des urgences qui la rendent historiquement nécessaire.<br>The objectives of this article focus principally on the most controversial aspects of what happened to the French university system during the period of reform which General Charles De Gaulle felt obliged to implement after the events of May 1968. Long before the “student revolt”, however, the structures of the educational system had fallen into decadence. The Law of Orientation, which was passed in 1968, failed to solve the deeper conflicts that had been plaguing the university system for years. Nor did it provide the educational community with a project for the future built on guarantees of academic freedom. Two universities are offered as examples: Nanterre, which lay at the core of the student revolt, and Vincennes, a failed educational project of “post-revolutionary” France. Together, they provide a sample of the difficulties faced by any university reform in reaching beyond the urgent conditions that make it historically necessary.<br>El objetivo de este artículo es analizar los aspectos más problemáticos que afectaron a la universidad francesa durante el proceso de Reforma que el gobierno del general Charles De Gaulle se vio obligado a poner en marcha a causa de los sucesos de mayo de 1968. Pero la «revuelta de los estudiantes» estuvo condicionada desde mucho tiempo atrás por un sistema educativo cuyas estructuras estaban en total decadencia. La Ley de Orientación Universitaria aprobada aquel mismo año ni solucionó los conflictos que hacía años arrastraba la universidad ni suministró a la comunidad educativa un proyecto de futuro con garantías de libertad académica. Los ejemplos de dos universidades como la de Nanterre, núcleo central de la revuelta, y la de Vincennes, un proyecto educativo fracasado de la Francia «post-revolucionaria», son la muestra de la dificultad que toda reforma universitaria conlleva más allá de las urgencias que históricamente la hacen necesaria.