Quin és el plantejament essencial que Aristòtil fa de l’educació moral? Podem dir que manté la seva eventual vigència històrica, si més no com a proposta? Es tracta d’un plantejament isolat, o podem trobar-ne epígons (més enllà de la inspiració més o menys aristotèlica que aquests tinguin)? El text que segueix pretén donar una resposta esquemàtica a les anteriors preguntes, i, de retruc, plantejar un repte conceptual (i, al capdavall, també pràctic) a tots aquells que puguin desqualificar la proposta aristotèlica per considerar-la corruptora dels principis liberals. ___________________________________ Quelle est la perspective essentielle qu’Aristote a de l’éducation morale ? Peut-on dire qu’elle conserve son éventuelle validité historique, au moins en tant que proposition ? S’agit-il d’une perspective isolée, ou peut-on lui trouver des successeurs (bien au-delà de l’inspiration plus ou moins aristotélicienne que ceux-ci pourraient avoir) ? L’article qui suit prétend donner une réponse schématique aux questions ci-dessus et, par contrecoup, proposer un défi conceptuel (de même que, finalement, pratique) à tous ceux qui pourraient disqualifier la proposition aristotélicienne et la considérer comme une corruption des principes libéraux.<br>What is Aristotle’s basic approach to moral education? Can we affirm that it still is historically valid, at least as a proposal? Is it an isolated approach or are there sequels (beyond their possible Aristotelian inspiration)? This paper attempts to briefly answer these questions, and in doing so poses a conceptual (and eventually practical) challenge to those who discredit the Aristotelian proposal on account of its corrupting liberal principles.<br>¿Cuál es el planteamiento esencial que Aristóteles hace de la educación moral? ¿Podemos decir que mantiene su eventual vigencia histórica, al menos como propuesta? ¿Se trata de un planteamiento aislado, o podemos encontrarle epígonos (más allá de la inspiración más o menos aristotélica que éstos tengan)? La nota que sigue pretende dar una respuesta esquemática a las anteriores preguntas, y de paso plantear un reto conceptual (y, en definitiva, también práctico) a todos aquellos que puedan descalificar la propuesta aristotélica por considerarla corruptora de los principios liberales.